RECITACIONS 1 + ESTRUCTURA DEL DISCURS

Vam encetar la classe amb les recitacions dels poemes d'algunes companyes, inclòs el meu: 

 JAUME SUBIRANA, Nervis:

Els dits joguinejaven tremolosos

damunt del marbre blanc, ungles polides

rascaven, perforaven cegament

la bossa de paper del sucre en pols.

Aquelles mans, no les paraules dites.

Les mans, l'estrany dibuix sobre la taula

i el salt dels dits humits fins al paper.

Dos dits plegant i desplegant el full

i l'ungla pertinaç que en repassava el plec.

Les mans, els dits, les ungles fent-lo miques:

una vegada, dues, tres... Un puny

adelerat a empetitir les miques.

I no recordo més.

Després, però,

ve aquest neguit estúpid, contundent

com un migdia esplèndid, la sospita

que entre les mans, a dins del puny, fet trossos,

hi havia algun missatge urgent, irrepetible.

Perquè tingueu una idea, us pujo el meu vídeo recitant el poema:

El consell que us puc donar quan hàgiu de fer una cosa similiar, és a dir parlar en públic, us aconsello que mentre parleu us aneu mogent. Us sentireu mes segurs i els nervis disminuiran.

En finalitzar les recitacions continuem les classe amb un tema nou; Estructura del discurs. 
En l'estructura trobem una introducció, desenvolupament i conclusió. Dins de la introducció descobrim les formules introductòries:

1) Definició
2)Presentació de l'objectiu
3)Presentació del guió
4)Preguntes
5) Lectura mental
6) Documentació
7)Afirmació provocadora
8)Anèctoda

Els desenvolupament és el cos del treball. Ha de ser important seleccionar i organitzar les idees. S'ha de seleccionar i ordenar les idees depèn de l'objectiu del discurs: per informar i per convèncer.

La conclusió és una proposició final. Conté diverses funcions bàsiques:

1. Tancar el discurs.

2. Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.

La síntesi pretén anar a l’essència de la idea i dir-la en poques paraules.

3. Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

L’objectiu de la conclusió és deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat. És imprescindible, ja que si es deixa una bona impressió, el públic s’enrrecordarà de l’orador i parlaran/pensaran en el tema.