QUI SÓC JO COM A MESTRA?

Hola de nou!

Actualment estic llicenciada en d’educació infantil i el meu bagatge dins del món educatiu s’ha anat ampliant durant aquests quatre anys de la meva vida. Poc a poc he anat aprofundint i adquirint més coneixement fins que avui dia, em plantejo en fer una reflexió que tracti sobre: “Jo com a mestra”. 

 Haig de dir que em venen moltes coses al cap però per començar m’agradaria esmentar que com a tota persona tinc unes virtuts i defectes, hi ha algunes coses que no se’m donen gaire bé i d’altres tot el contrari. Si ho enfoco al jo com a futura mestra, sóc conscient que tinc uns punts forts i uns punts febles. En quant els aspectes més consolidats, podria dir que sóc molt observadora, m’agrada observar els infants ja sigui dins o fora de l’aula. Mitjançant aquest tècnica, tal i com he pogut aprendre a observació sistemàtica, com a mestra em puc adonar i entendre moltes coses dels nens, puc obtenir informaciό lliure i espontània sobre l'entorn en el qual es produeixen comportaments, saber quina relació tenen els infants, quins rols opten durant el joc, quin tipus de joc posen en pràctica, entre d’altres. I això hem serà de gran utilitat perquè guiarà les meves actuacions, estratègies i pràctiques docents dins de l’aula.

Seguint en el mateix fil, el meu jo com a mestra també implica tenir estima i vocació en aquest professió. Vull ser mestra perquè adoro als infants, la seva sinceritat, la seva espontaneïtat, i m’agrada veure com es desenvolupen i evolucionen. Seré la típica mestra que adorarà aquesta professió, perquè crec i confio en ells, en el feedback que hi pot haver i en les seves possibilitats. Partint de la idea que els infants són competents amb capacitats, com a mestra no els hi posaré límits per fer i desfer, per creure i sentir, per crear i imaginar, perquè tal i com comenta Majoral (2012): Els infants tenen una gran capacitat per imaginar i trencar barreres entre la realitat i la fantasia, de la qual l’adult també en pot treure gran profit ja que nosaltres, generalment, la tenim atrofiada (p.20). Amb això vull dir que  la imaginació en el món educatiu és un element de gran importància per educar als infants perquè són éssers dotats d’imaginació i fantasia.

Com a altre punt fort que destaca en el meu perfil del mestre és el meu concepte d’infant. Dir que abans d’iniciar la carrera pensava que l’aspecte infant englobava unes coses, però a partir del bagatge com a estudiant, puc dir clarament que un infant, abans de tot, és persona. Són persones diminutes, i per al fet de ser-ho, comporta a ser éssers plens de possibilitats i capacitats per a desenvolupar, i aquí és quan el meu jo com a mestra ha d’actuar. Tinc molt present el que va dir el pedagog Janusz Korzak, l’infant és una persona de ple dret, digna, amb tota plenitud de sentiments i és un ésser complet però inacabat, és a dir, que a partir dels diversos aprenentatges va evolucionant i creixent com a persona. Per aquest raó, el docent és el que intervé, perquè com a mestres tenim un camí ple d’oportunitat, perquè tenim un contacte amb els infants, i sobretot amb les famílies.  Per tant, com un nen és un subjecte de drets, com a mestra, he ofert i seguiré oferint relacions gratuïtes amb els més petits, sense esperar res a canvi, els escoltaré i per part meva rebran una resposta per poder atendre les seves necessitats com a persona.

Un altre aspecte que em reconforta i em satisfà com a futura mestra és que d’aquí un temps podré formar part del fantàstic món educatiu i seré un agent de canvi que podrà aportar molts conceptes positiu per beneficiar als infants i a la institució educativa. Estic convençuda que la teoria, la petita experiència, els coneixements adquirits al llarg de la carrera, i les ganes, poden suposar una gran innovació i novetat per els infants i els docents.

Sobre el compromís ètic, dir que l’home és un ésser ètic i moral perquè es lliure, pensa i és ésser amb els altres. Per tant, considero que amb la participació i la implicació que tenim els mestres l’educació té un paper molt important per fomentar aquests conceptes i el procés de socialització amb els altres, ja que l’ésser humà no és un ser aïllat, llavors, com a futura el meu compromís ètic serà transmetre uns valors i hauré de crear situacions on els infants puguin posar-ho en pràctica, ja que aquest procés és necessari i inevitable en la construcció de la identitat del subjecte.

També, esmentar que amb la meva formació he anat ampliant el meu coneixement i guanyant experiència en l’àmbit educatiu i en moltes ocasions hem treballat quines són les capacitats que hauria de tenir una educador, com per exemple, saber escolar, saber observar, ser dinàmic, tenir equilibri emocional…En part, com a éssers humans que som els mestres i com a persones ètiques, partint de la meva futura professió, hauria d’orientar-se dels principis com el bé, l’autonomia i la justícia.

És de rellevant importància que com a educadores tinguem ben interioritats aquests conceptes, d’aquesta manera, les nostres accions i propostes educatives haurien de tenir el propòsit de guiar els més petits en el seu aprenentatge i que mitjançant el seu desenvolupament descobreixin i experimentin l’entorn en el que viuen. Així doncs, les nostres conductes i intencions han de generar un infant autònom en el qual pugui fer i desfer per aprendre integrament, sense generar cap dependència, un infant que faci el bé i que sigui just amb els altres. En definitiva, tal i com diu Ima Sanchís: l’ètica és com l’intent d’aconseguir que les persones convisquin d’un manera amable, pacífica i sense destruir-se els uns als altres. Per tant, remarcar que com a mestra he de pensar en els alumnes i he de poder crear un ambient i clima de tranquil·litat  i harmoniós a l’aula per poder fomentar aquest conceptes de amabilitat i respecte als uns als altres.

Seguint en l’àmbit educatiu considero que l’educació té un paper imprescindible en el futur del més petits i que serveix perquè la persona pugui viure i ser una persona amb dignitat, que pugui créixer i progressar de forma integra. Aquest dret d’educació s’utilitza perquè les persones ens desenvolupem amb dignitat, d’aquesta manera, els altres són igual de dignes com jo, són igual d’educables com jo i tenen igual de drets com jo. En el meu cas, tots aquests conceptes també formen part dels tresors de la comunitat, els infants.

Valorant això, puc dir que fins ara, la meva experiència m’ha mostrat que una criatura de 0-3 anys o de 3-6 anys, és un ésser competent, capaç, actiu i amb uns drets com a qualsevol persona tingui l’edat que tingui, ja que, quan un infant es sent trist es sent tant trist com una persona adulta. En altres paraules, mitjançant aquest concepte d’infant potent i d’aquestes relacions o vincles que establim amb els ells, tinc el poder i sóc responsable que cadascú vagi pel bon camí, que es sentin a gust a l’escola, que estiguin bé, feliços, de guiar-los i/o ajudar-los, perquè estaré al servei dels infants i he de vetllar per ells, ja que, indirectament estaré al servei i donant futur a la nostra comunitat.

En definitiva, avui dia puc dic clarament i amb seguretat que com a mestra que seré tinc clar quin és el meu compromís i deure . A partir dels meus coneixements a l’aula tindré una diversitat d’alumnes, amb diferents ritmes d’aprenentatge, amb diferents maneres de ser.. per això, com son ésser únics i irrepetibles amb drets, és a dir, dret al joc, dret a anar a l’escola, dret a ser estimat, dret a ser respectat, dret a tenir secrets, dret a ser ell mateix, dret a expressar-se, dret a ser escoltat, dret a l’amor… Per tant, tots els drets que tenen els més petits, per a mi son deures, i el meu objectiu serà fer el que estigui en les meves mans perquè tal i com diu Meirieu, hem de vetllar perquè els més petits  tinguin els drets-crèdit, com el dret a la vida, el dret a ser ben tractats, el dret a l’alimentació, el dret de donar la seva opinió, el dret de fer-se escoltar, el dret de comunicar-se...En altres paraules, com a futura mestre hauré d’oferir i atendre aquestes necessitats i drets a partir de crear i posar a l’abast diverses situacions, condicions i les meves capacitats del meu perfil com a mestre.

És per aquest motiu, que tenim un codi deontològic que caracteritza la nostra professió, i això fa que com a mestres hem d’aconseguir que els alumnes esdevinguin cada dia millor com a persones i que l’escola assumeixi aquest objectiu. En conclusió, per complir aquest propòsit he de tenir en compte els deures envers pares i tutors, els deures envers la qualificació professional, els deures envers els altres educadors, els deures envers la institució escolar, els deures envers la societat i els deures de l’educador envers els alumnes, per tant, el meu deure i compromís com a futura mestra es aconseguir el dret que els infants pugin ser infants.

Bibliografia

Ima Sanchís. (4 Febrer 2013). L'ètica no és una col·lecció de normes,és una sensibilitat. La Vanguardia. 

P.Meirieu (2001).Opción de educar.Etica y pedagogía. Barcelona:Octaedro.