COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I/O DIGITAL

La sessió de COED va tractar de la comunicació audiovisual i/o digital.

Escoltar i/o ser espectador, és reelaborar el missatge i també és un procès que te les seves fases:

1)      Coneixement previs del receptor: On es situa el receptor per escoltar.

2)      Cada un ho fa a partir dels coneixements: L’emissor emet un missatge, el receptor es qui hi posa el sentit, perquè ho fa a partir dels seus coneixements previs.

Com espectadors em d’estar més atents i alerta en un text audiovisual que no en un text escrit o oral.

Seguidament, vam veure un vídeo: Recordant, Miquel Martí i Pol. El Dr. Orozco parla de realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals.

Requereix un entrenament, un aprenentatge de saber veure a través de la ment.

L’educació pels mitjans no pot ser l’exercici o activitat d’un sol autor, sinó que hi ha d’haver-hi més autors, més mitjans.

Els nens interactuen amb pantalles (família/escola). Els dos tenen la responsabilitat d’educar.

Si els pares no s’hi troven a casa és obvi que els nens estiguin en les pantalles. Les famílies están obligades a educar als nens perquè la tecnologia no sigui l’únic referent de missatge pels nens.

Els mitjans de comunicació, tenen una gran responsabilitat, ja que tenen uns efectes educatius. Les audiències s’adeqüen amb el que veuen, per això, els mitjans han de ser responsables.

Hi ha un deperdici del potencial de les noves tecnologies. No es dona la part pedagògica.

Tot el que hi ha amb imatge és un suport pel professor. No té un reconeixement.

Es canvia del text escrit al digital.

No es el mateix ensenyar i aprendre a partir d’una llengua audiovisual, que a partir d’un llenguatge oral i escrit.

S’ha de fer una alfabetització digital i visual, i desenvolupar una pedagogia de cada mitjà de comunicació.

L’autodidactisme no es suficient, sempre ha d’haver l’ajuda d’algun adult o d’algú que sigui expert en tecnologies. L’autodidacticsme no es suficient, ja que té un límit.

S’ha de fer un procés d’educació i creen pedagogies.

En definitiva, ens proposa una reflexió i ens ofereix una lectura pedagògica de la comunicació audiovisual a l'era d'Internet. Un repte per a l'educació i que afecta a tota la comunitat educativa. 

L’alfabetització digital consisteix en saber llegir més enllà i arribar a esbrinar fins a quin punt sabem entendre el missatge.

Aprendre a mirar i escoltar, és a dir, entrenar l’ull, no deixar-te enganyar. I aquí entraria la publicitat subliminal.

Per finalitzar, la professora ens va posar quatre vídeos d’anuncis per interpretar-los: