"AQUESTS BOJOS QUE ENSENYEN"

Hola!

Què tal mestres?

M'agradaria comentar que l'altre dia em vaig retrobar amb una mestra que vaig conèixer a les pràctiques de l'any passat, concretament, a quart de carrera. És una gran professional i la seva experiència en el món educatiu es defineix per ser una educadora amb ambició, dedicació i vocació.

Al llarg de l'estada a l'escola sempre es mostrava pròxima a mi, la qual cosa, em va permetre a tractar qualsevol tema educatiu, pel fet que, en cap moment va dubtar en compartir les seves experiències en el món d'educació infantil i de primària. Em va ajudar en tot moment, ja fos en situacions dins l'aula amb els infants, amb les famílies i amb la meva programació. Gràcies a aquesta complicitat mútua, el meu perfil com a mestra es va anar enriquir de noves idees, consells i suggeriments. Per aquesta raó, li vull dedicar l'entrada, ja que per mi, és un perfil a seguir. 

Gràcies P. ♥

Per acabar, m'agradaria compartir aquest article d'un autor desconegut que em va enviar fa uns dies enrere:

“AQUESTS BOJOS QUE ENSENYEN”.

Jo els conec. Els he vist moltes vegades. Són rars. Alguns surten ben d'hora al matí i ja són a l'escola una hora abans, altres surten de l'escola una hora més tard perquè tenen entrevistes amb els pares que treballen i no poden anar-hi a una altra hora, altres recorren cada dia més de 100Km d'anada i 100 més de tornada. Són bojos.

A l'estiu els donen vacances, però no desconnecten del tot, pensen en les seves classes, preparen tasques per al curs següent. A l'hivern parlen molt, sempre porten caramels de mel i llimona a la butxaca, altres van sempre amb una ampolla d'aigua al damunt. La seva gola sempre està adolorida, però segueixen ensenyant, de vegades forcen la seva veu, però segueixen transmetent els seus coneixements amb afecte i il.lusió.

Jo els he vist, no estan bé del cap. Surten d'excursió amb els seus alumnes i s'encarreguen de gestionar autoritzacions, recollida de diners i responsabilitat extra.

Què serà d'ells i elles. A la nit somien amb l'escola, se'ls apareixen planetes, ecosistemes i personatges històrics. He sentit que arriben carregats amb quadernets i exàmens, que han corregit la tarda anterior a casa seva.

Són dones i homes, casats, solters, ... de diferents edats, però a tots els apassiona la seva feina, veure créixer als seus alumnes, ajudar-los i aconseguir d'ells ciutadans competents.

Els he vist moltes vegades. Estan malament del cap. Alguns diuen d'ells que viuen molt bé, però els han retallat el sou i segueixen treballant fins i tot més que abans, alguns no miren ni la seva nòmina perquè la seva passió per l'ensenyament els fa cecs a pensar en el cobrament. Gaudeixen amb el que fan, encara que hi hagi pares que no els valorin, els critiquin i fins i tot els treguin autoritat, (de vegades fins els agredeixen), però ells segueixen endavant.

Estan malament del cap. A les tardes es queden per fer cursos de formació i no els importa perdre temps del seu oci per reciclar-se. Diuen que són autocrítics i que fan balanç de les seves experiències educatives, que es frustren quan no surten les coses com esperaven, que s'alegren quan els seus alumnes avancen.

Estan malament del cap, jo els he vist. Diuen d'alguns que van ser molt importants, que sempre tenen paraules d'ànim; diuen només que són MESTRES i que se senten MOLT ORGULLOSOS DE SER-HO.

... doncs si, i molt!

Fins aviat J