Volar per aprendre a crèixer

Des de fa dies que em rondava la idea d'escriure't. Sé que et tinc una mica abandonat però et volia sorprendre amb aquesta publicació. Dir-te petit diari que, aquest conjunt de línies no expressaran reflexions ni nous aspectes educatius, sinó, un tema diferent i personal que volia compartir.

Ara em trobo en un moment on la meva etapa com a estudiant ha finalitzat o es veurà aparcada durant un temps. Per aquest motiu, al llarg d'aquest any em qüestionava mil i un cops: I ara què? Toca buscar feina? És el que vull? Què NECESSITO? Buits que m'entorpien diàriament i eren inevitables que es manifestessin, i més, quan haig de començar a crear el meu camí. 

Després d'intentar donar resposta aquests dubtes, vaig descobrir per on havia de seguir. Sentia que era el meu moment, sentia que era ara o mai. Tot i així, t'haig de ser sincera i dir que la idea que em rondava la vaig deixar apartada un temps per certes situacions, dubtes, pors, vivències passades, inseguretats i perquè pensava que potser se'm faria massa gran. Per sort, en el moment adequat una persona em va dir "abans d'abandonar pensa amb la il·lusió que et va fer començar. Ets valenta i jo estic amb tu". Va ser un camí intens, viu i profund on a poc a poc vaig anar aprenent que SÍ, que jo podia fer-ho, deixant de banda certes sensacions i preocupacions i permetrem viure el que serà "l'experiència de la meva vida".

Així doncs, seguia endavant amb aquest desig, sense vaivens perquè era el que sempre havia imaginat. Sabia que estava fent el correcte i em sentia orgullosa i feliç de la decisió pressa. Ara sí, no hi havia marxa enrere!!! El procès va ser bastant complicat, ja saps, més d'una "interview", que ara "sí" i després "no", que si els tràmits són molt lents i no deixes d'anar amunt i avall per tenir-ho tot a temps, bla-bla-bla. 

Dir-te diari que en breus els meus costums, rutines i maneres de fer es veuran descosides pel gran canvi. Queden 7 dies per emprendre el vol i hi ha sensacions que es disparen i apareixen dins meu de forma descontrolada. Però, sincerament dir-te que, que bonic sentir-les! Tindré la gran oportunitat de posar en funcionament el meu "jo com a mestra" en una petita escola d'un petit poble d'UTAH. Estic preparada per marxar, sentir, viure, conèixer, coneixem i deixar-me impressionar.

Què m'ensenyaràs Estats Units? Com serà l'escola? Els nens? I amb l'anglès què?!

Seran tantes emocions noves que prometo posar-te al dia petit.

I see you soon!